viernes, 6 de febrero de 2009

VIDEOCONFERÈNCIA DE FRANCESC PEDRÓ

VIDEOCONFERÈNCIA DE FRANCESC PEDRÓ

Francesc Pedró ens va aportar respostes a preguntes que teníem davant els continguts relacionats a classe. Va introduir nous detalls i intentaré exposar resumidament el que ens va intentar transmetre a partir de 3 eixos: 1. La selecció del professorat, 2. El grau d’autonomia dels centres i 3. Els incentius.

Primerament ens va posar en relació amb l’estudi realitzat sobre el professorat a Catalunya i ens va parlar del procés de selecció, en la qual hem de tenir en compte dos mecanismes de selecció claus: 1. Quan s’opera? Caldria tenir mecanismes perquè no tothom serveix per professor/a i s’ha de tenir un perfil professional i de personalitat. 2. Qui i com es fa? Centralitzat i via concurs o Municipalitzat i via procés de selecció o Autònom i via consell escolar. Actualment aquest tema porta a un debat on s’exposen diferents preguntes com: que és el que es busca en la selecció del professorat? Aquesta selecció s’ha de fer abans o després d’un procés formatiu?

En el cas d’Espanya és un model centralitzat i via concurs, en el cas de Regne Unit i Holanda és un procés municipalitzat on l’ajuntament és el que en fa la selecció i pel que fa a Finlàndia és model autònom perquè la selecció és des de l’Ajuntament i el consell escolar del centre. Cal considerar i repensar els processos de selecció que es porten a terme a l’hora de avaluar els professionals perquè cada centre és diferent i per tant tenen unes necessitats específiques que s’haurien de plantejar abans d’exercir com a docents i el centre no pot seleccionar els professionals que desitja o que més s’ajusten a la realitat d’aquest.

Hem d’agafar l’exemple dels països amb millors resultats acadèmics perquè les institucions educatives d’aquests gaudeixen d’una autonomia mitjançant l’equip directiu i sota una estructura municipalitzada que garantitza l’equitat i la igualtat d’oportunitats. També la importància que es dóna als resultats i per tant l’existència d’uns mecanismes externs de control de la qualitat dels processos adquirits.

Per altra banda Pedró ha introduït que Catalunya en comparació amb altres països de la OCDE les condicions dels educadors/es són bones perquè el sistema educatiu català té una ràtio molt bona perquè només està a un 5%-10% de la mitja però pel que fa als tamanys de les classes són molt més altes i per tant és aquesta la “crucificació” dels docents. Pel que fa als incentius haurien de ser significatius d’un 25% a 50% del sou però llavors seria una prevenció però en certs casos segur que milloraria la qualitat del sistema. Per tant, a més de l’augment salarial és necessari una recompensació en el recorregut professional perquè en cap moment es fomenta la motivació del professorat i moltes vegades hi ha desil·lusió, insatisfacció o desmotivació i el que cal és que faci el camí professional més atractiu a partir d’incentius o bé amb el reconeixement de la tasca realitzada.

Pel que fa al que costa una classe rebuda a Primària (tenen 40 hores i gairebé es fan totes) la hora docent és un 2% per sota de la mitjana OCDE però a Secundària (es fan 16 hores de pissarra i es paguen 40 hores –per això el volum d’hora és tan elevat-) la hora docent és un 36% més cara que la mitjana de la OCDE.

Sembla ser que tenim un sistema cec perquè no disposem de mecanismes d’avaluació externs i és perquè els inspectors van un o cap cop als centres educatius i hi ha la necessitat d’avaluació per veure els objectius que s’han aconseguit. Això és el que fa que els millors resultats de PISA siguin perquè tenen autonomia escolar i exàmens externs.