Levin y Kelley enfoquen el seu capítol la relació entre educació i el treball. Ho enfoquen en la consideració que té l’educació en la societat pel que fa a la gran inversió que es fa i els beneficis directes que proporciona a la persona que ha tingut un nivell d’instrucció i per tant als beneficis extrems cap a la societat. Accentuant que l’educació no sempre millora la productivitat i condueix a que hi hagi una poca relació a els resultats acadèmics en relació a les retribucions salarials. Tot i això els autors comenten que cal tenir en compte altres factors; els factors complementaris.
Ens podem situar en l’exemple d’una empresa japonesa, la qual tenia l’accent i l’èmfasi en l’experiència dels aspirants a treballadors i no en els seus estudis. Aquesta empresa avaluava els candidats segons el treball en equip que realitzaven, les relacions interpersonals, les habilitats i l’eficàcia. Valorant també altres aspectes que poden ser eficaços pel lloc de treball a desenvolupar. Per altra banda també podem veure l’exemple de la NUMMIT, una indústria als EUA, que varn fer canvis en l’estructura d’aquesta. Em refereixo a canvis en la disminució de jerarquies i l’augment de la participació dels treballadors/es implicant-los en les decisions. Amb aquests canvis i d’altres es van obtenir uns millors resultats en la productivitat i per altra banda també es va establir un ambient de confiança creant estabilitat, satisfacció i millors salaris pels treballadors/es. Per tant, amb aquests dos exemples ens adonem com l’educació no és l’únic tresor a tenir en compte sinó que també cal tenir-ne en compte altres. També ho podem relacionar amb Keynes el qual defensava la idea que els treballadors/es estan influenciats per la demanda agregada i és la que influeix en el salari provocant una millor o pitjor producció.
Canviant de text i situant-nos en Carnoy i en les polítiques de formació professional i la formació per a l’ocupació (FPFO), aquest ens diu que l’ensenyança i la formació professional s’haurien d’adaptar a les característiques del mercat de treball que hi ha a cada país però és molt difícil distribuir de manera equitativa la inversió de recursos i per això estan desigualment distribuïdes en la població en relació a les classes socials, els grups ètnics i com no, al sexe. També les FPFO reben poca inversió del sector públic i una major pel que fa al sector privat creant que aquest doni importància a la formació per augmentar la productivitat i la competivitat per a conduir a una millor satisfacció dels treballadors/es. Per tant tal i com afirmaven Bowles i Gintis “hi ha una clara relació entre la institució educativa i la classe social provocant que l’escola no sempre potenciï la mobilitat social”.
Pel que fa a la lectura de “Dialogar y transformar” també podem veure com la imposició d’una igualtat educativa propicia a l’exclusió dels grups minoritaris més exclosos i també que les reformes que afavoreixen a la diversitat, han fomentat les desigualtats educatives. Per tant, l’aprenentatge escolar no és l’únic aprenentatge possible. Que els sistemes educatius estiguin pensats, generalment, per infants i joves i és la conseqüència del desnivell dels sabers i de les certificacions oficials ja que actualment les persones que no van cursar la LOGSE, s’han quedat sense cap titulació bàsica perquè el Graduat Escolar ha estat substituït pel Graduat d’Educació Secundària Obligatòria. Per aquest motiu “El diseny dels sistemes d’ensenyament no han estat pensats per prendre amb consideració a l’adult, sinó al subjecte encara en formació: inclús pensem que ni tan sols es considera el fet de que moltes persones que pertanyen en el rol de –en formació- són ja biològiques i socialment adultes.” i tal i com diu García Carrasco (1997, p. 2). Això provoca que estiguem en desigualtat i si la recerca de feina està totalment relacionada al currículum escolar deixem excloses a una gran part de la societat.
El comentari s’ha desenvolupat a partir de les lectures següents:
Aubert, A., Duque E., Fisas M., Valls, R. 2004. Dialogar i transformar. Pedagogía crítica del siglo XXI. Barcelona: Editorial Graó. (a) Extret 1 pp. 12-19.
Carnoy, M. 1996. “Eficiencia y equidad en la formación profesional y en las políticas de formación para la ocupación” a Oroval, E. Economía de la educación. Barcelona: Ariel. pp. 133-160.
Levin, H. i Kelley, C. 1996. "¿Basta sólo con educación?" a Oroval, E. Economía de la educación. Barcelona: Ariel. pp. 183-208.
Apunts realitzats a classe a partir de l’assignatura “Economia de l’Educació”.
