lunes, 27 de octubre de 2008

Universidad, fábrica de parados

LA UNIVERSITAT ÉS UNA NECESSITAT O UNA ALTERNATIVA EDUCATIVA?

A finals dels anys 70, els dos autors del text van realitzar un estudi que es va centrar en les dades estadístiques obtingudes en base a l’anàlisi de la situació universitària amb el qual preveien que hi hauria un augment en l’índex d’atur dels titulats/des universitaris. Comenten que alguna de les conseqüències era a causa de la crisis de 1973 que va conduir a que EUA i altres països, visquessin canvis importantíssims pel que fa als econòmics i socials -produint un augment en l’index d’atur degut al tancament de diverses empreses privades-. També, accentuen amb una especial rellevància: l’estructura de les forces del treball i del sistema educatiu.

Pel que fa als autors, els interessava més les conclusions del problema que la seva demostració i per tant, per prevenir en un futur la possible desocupació, es centren en 3 plantejaments: Actuar sobre la oferta, reorganitzant el sistema d’ensenyament universitari -per afavorir de forma extrema la descentralització i activació, per part de cada universitat, en la gestió i les formes d’accés-, Moldejar la demanda del sector públic i privat (per mitjà d’incentius) - per poder ocupar a un major nombre de titulats universitaris- i una Acció sobre la opinió pública de la política que es vol emprendre.

Aquests plantejaments són els que han estat importants pel nostre país i són els que han conduït a que avui tinguem dissenyat un sistema educatiu estructurat per una selectivitat i un augment de les taxes en la matrícula universitària.


Reafirmant el que ens exposen aquests autors, podem veure en la següent taula “Població activa per nivell d’estudis sobre el total de la població activa” com hi ha una relació clara entre les persones que tenen un nivell d’estudis i la seva activitat laboral.


2000
2001
2002
2003
ANALFABETS
8.4
8.5
7.5
7.6
ED. PRIMÀRIA
34.0
32.7
32.0
31.5
ED. SECUNDÀRIA 1ª ETAPA I FORMACIÓ I INSERCIÓ LABORAL
66.0
64.9
66.1
66.3
ED. SECUNDÀRIA 2ª ETAPA I FORMACIÓ I INSERCIÓ LABORAL
62.2
61.8
63.6
65.9
FORMACIÓ I INSERCIÓ LABORAL AMB TÍTOL D’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA (2ª ETAPA)
86.4
84.1
73.4
78.8
ED. SUPERIOR (EXCEPTE DOCTORAT)
80.9
80.1
80.9
82.0
DOCTORAT
90.9
86.8
83.1
85.0
TOTAL
54.0
53.3
54.3
55.3

Taula extreta del Boletín mensual de estadística. INE. Dades referides al quart trimestre de cada any, excepte de 2003 (tercer trimestre). (INE 2000-2003.)


Per tant, davant d’aquestes dades, en les quals podem veure com un 55.3% de la població ocupada sobre el total de la població activa, només està ocupat un 7.6% de les persones analfabetes a diferència del 82% de les persones que tenen estudis universitaris. Corroborant la idea anterior, les autores del llibre comenten que l’educació superior, la universitària, és la clau per tenir un treball digne i recolzen la idea anterior que “la Universitat no és una fàbrica d’aturats sinó una garantia de treball”. (Aubert, A., Duque E., Fisas M., Valls, R. 2004.)

Actualment, la nostra realitat es veu inundada per una era de la informació i la comunicació que condueix a que el mercat laboral estigui canviant contínuament i per tant la demanda d’aquest també. Això ens indica que és necessària una societat on no hi hagi exclusió, on les persones estiguin preparades i formades per millorar. Per garantir el creixement econòmic, el desenvolupament i el benestar social del país. Però perquè aconseguim això també ens cal que l’Estat augmenti la inversió pública i en faci una redistribució de la ja existent.



El comentari s’ha desenvolupat a partir de les lectures següents:

De Miguel, A. i Martin Moreno, J. 1979. Universidad, fábrica de parados: Informe sociológico sobre las necesidades de Graduados universitarios en España y sus perspectivas de empleo. Barcelona: Vicens Vives. pp.1-27.

Aubert, A., Duque E., Fisas M., Valls, R. 2004. Dialogar i transformar. Pedagogía crítica del siglo XXI. Barcelona: Editorial Graó. (a) Extret 1 pp. 12-19.

lunes, 13 de octubre de 2008

L'era de la Informacó: Economia, Societat i Cultura

LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ: DESIGUALTAT SOCIAL

Vivim en una societat on els canvis són constants i actualment un dels eixos principals que produeix desigualtat social és la Tecnologia de la informació essent aquesta clau no només en l’àmbit econòmic i laboral sinó també en la quotidianitat de les nostres vides.
Cal situar una mica la història de la societat de la informació per poder entendre l’avui i per tant preveure el demà. La primera fase es va desenvolupar a partir de la crisis del petroli de 1973 i va tenir lloc fins a l’any 1995, a partir del qual s’ha desenvolupat la segona fase.
En la primera es va veure com la societat industrial s’encaminava cap a una societat de la informació on el coneixement ja no estava relacionat exclusivament als llibres sinó que va néixer la necessitat de “formar noves persones no només amb coneixements sinó amb les habilitats i capacitats de treballar en equip i de seleccionar i processar tota la informació que tenim a les nostres mans.” (Aubert, A., Duque E., Fisas M., Valls, R. 2004.)
En la segona, que inicia al 1995 es desenvolupa per la creació i formació de noves iniciatives socials i educatives encaminades a la creació d’espais (com per exemple són els anomenats Punts Omnia) per esborrar l’analfabetisme funcional i informacional que hi ha a la població i per tant que aquestes adquireixin les competències necessàries perquè tots/es estiguin incloses en la societat.

Tot i això, cal afegir que hi ha hagut autors com Gorz, McLuhan, Beck que “identifiquen les capacitats intel·lectuals i els recursos tecnològics com a factors claus no només pel mercat laboral, sinó per ser persones actives i integrades en la societat actual”. (Aubert, A., Duque E., Fisas M., Valls, R. 2004.) Però també hi ha autors com Naisbitt (1983) que la seva defensa anava enfocada a que la societat de la informació “seria més democràtica i igualitària perquè es fonamentava en les capacitats intel·lectuals, i totes les persones tenim aquestes capacitats i podem desenvolupar-les independentment del nostre origen social, cultural i/o econòmic". I davant de la realitat en la qual estem vivint hem de tenir present que la societat de la informació sí que pot haver creat una major democràcia però també ens ha portat a una major desigualtat social i econòmica.
Per finalizar cal accentuar que com que el mercat laboral té demanda de noves professions relacionades amb les TIC, des de l’educació cal que tinguem present aquesta necessitat i que també formem persones que sàpiguen treballar en equip/xarxa perquè, entre d’altres, són imprescindibles perquè la persona no estigui exclosa socialment però també és necessari que les institucions educatives tinguin en compte i implantin els canvis constants que pateix la societat ja que pel futur de la nostra societat és important tenir persones formades però si no hi ha una inversió justa en educació; els resultats d’un futur proper segurament no seran tant positius com els desitjables.


El comentari s’ha desenvolupat a partir de les lectures següents:

Castells, M. 2003. L’Era de la informació: economia, societat i cultura. Barcelona: Editorial UOC. (a) Extret 1 pp.351-358.

Castells, M. 2003. L’Era de la informació: economia, societat i cultura. Barcelona: Editorial UOC. (b) Extret 2 pp. 564-573.
Aubert, A., Duque E., Fisas M., Valls, R. 2004. Dialogar i transformar. Pedagogía crítica del siglo XXI. Barcelona: Editorial Graó. (a) Extret 1 pp. 12-19.
Apunts realitzats a classe a partir de l’assignatura “Economia de l’Educació”.

viernes, 3 de octubre de 2008

Programa de l'assignatura

La primera part del temari crec que és molt útil per introduir la paraula economia i situar a l'estudiant dintre d'aquesta ja que ens les altres assignatures realitzades durant la llicenciatura hem vist moltes vegades la paraula educació però pel que fa a la paraula economia no hi ha estat gaire present.

És cert que l'educació forma part d'aquest món i és essencial perquè les persones ens formem com a persones. Per tant, un pedagog/a ha d'estar al dia en aquesta societat tant líquida (Bauman) i com no, estar al dia sobre els canvis socials i econòmics que es desenvolupen continuament en les nostres vides.

Davant d'aquesta crisi que estem patint tots/es, l'educació ha de pintar amb molts colors.

La Benvinguda a l'Economia de l'Educació

Avui és el dia que inicio el meu blog que forma part de l'assignatura Economia de l'Educació. Sort que he tingut una pauta pràctica perquè si no demà encara hi seria.

Tot plegat sembla interesant i per tant puc dir que aquest pot ser el principi d'un llarg camí i per tant en aquest cas ens hem introduït de ple a l'Era de la Informació on l'educació hi té un paper molt important i podria dir que en el dia d'avui és imprescindible per no sentir-se en desigualtat.

Pel que fa a l'assignatura en un principi no em feia gens de gràcia simplement pel fet de veure "Economia" però crec que aquesta té un paper importantíssim en l'educació i per tant és essencial que estigui en el programa de la Pedagogia.

A reveure i bon cap de setmana!!