LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ: DESIGUALTAT SOCIAL
Vivim en una societat on els canvis són constants i actualment un dels eixos principals que produeix desigualtat social és la Tecnologia de la informació essent aquesta clau no només en l’àmbit econòmic i laboral sinó també en la quotidianitat de les nostres vides.
Cal situar una mica la història de la societat de la informació per poder entendre l’avui i per tant preveure el demà. La primera fase es va desenvolupar a partir de la crisis del petroli de 1973 i va tenir lloc fins a l’any 1995, a partir del qual s’ha desenvolupat la segona fase.
En la primera es va veure com la societat industrial s’encaminava cap a una societat de la informació on el coneixement ja no estava relacionat exclusivament als llibres sinó que va néixer la necessitat de “formar noves persones no només amb coneixements sinó amb les habilitats i capacitats de treballar en equip i de seleccionar i processar tota la informació que tenim a les nostres mans.” (Aubert, A., Duque E., Fisas M., Valls, R. 2004.)
En la segona, que inicia al 1995 es desenvolupa per la creació i formació de noves iniciatives socials i educatives encaminades a la creació d’espais (com per exemple són els anomenats Punts Omnia) per esborrar l’analfabetisme funcional i informacional que hi ha a la població i per tant que aquestes adquireixin les competències necessàries perquè tots/es estiguin incloses en la societat.
Tot i això, cal afegir que hi ha hagut autors com Gorz, McLuhan, Beck que “identifiquen les capacitats intel·lectuals i els recursos tecnològics com a factors claus no només pel mercat laboral, sinó per ser persones actives i integrades en la societat actual”. (Aubert, A., Duque E., Fisas M., Valls, R. 2004.) Però també hi ha autors com Naisbitt (1983) que la seva defensa anava enfocada a que la societat de la informació “seria més democràtica i igualitària perquè es fonamentava en les capacitats intel·lectuals, i totes les persones tenim aquestes capacitats i podem desenvolupar-les independentment del nostre origen social, cultural i/o econòmic". I davant de la realitat en la qual estem vivint hem de tenir present que la societat de la informació sí que pot haver creat una major democràcia però també ens ha portat a una major desigualtat social i econòmica.
En la primera es va veure com la societat industrial s’encaminava cap a una societat de la informació on el coneixement ja no estava relacionat exclusivament als llibres sinó que va néixer la necessitat de “formar noves persones no només amb coneixements sinó amb les habilitats i capacitats de treballar en equip i de seleccionar i processar tota la informació que tenim a les nostres mans.” (Aubert, A., Duque E., Fisas M., Valls, R. 2004.)
En la segona, que inicia al 1995 es desenvolupa per la creació i formació de noves iniciatives socials i educatives encaminades a la creació d’espais (com per exemple són els anomenats Punts Omnia) per esborrar l’analfabetisme funcional i informacional que hi ha a la població i per tant que aquestes adquireixin les competències necessàries perquè tots/es estiguin incloses en la societat.
Tot i això, cal afegir que hi ha hagut autors com Gorz, McLuhan, Beck que “identifiquen les capacitats intel·lectuals i els recursos tecnològics com a factors claus no només pel mercat laboral, sinó per ser persones actives i integrades en la societat actual”. (Aubert, A., Duque E., Fisas M., Valls, R. 2004.) Però també hi ha autors com Naisbitt (1983) que la seva defensa anava enfocada a que la societat de la informació “seria més democràtica i igualitària perquè es fonamentava en les capacitats intel·lectuals, i totes les persones tenim aquestes capacitats i podem desenvolupar-les independentment del nostre origen social, cultural i/o econòmic". I davant de la realitat en la qual estem vivint hem de tenir present que la societat de la informació sí que pot haver creat una major democràcia però també ens ha portat a una major desigualtat social i econòmica.
Per finalizar cal accentuar que com que el mercat laboral té demanda de noves professions relacionades amb les TIC, des de l’educació cal que tinguem present aquesta necessitat i que també formem persones que sàpiguen treballar en equip/xarxa perquè, entre d’altres, són imprescindibles perquè la persona no estigui exclosa socialment però també és necessari que les institucions educatives tinguin en compte i implantin els canvis constants que pateix la societat ja que pel futur de la nostra societat és important tenir persones formades però si no hi ha una inversió justa en educació; els resultats d’un futur proper segurament no seran tant positius com els desitjables.
El comentari s’ha desenvolupat a partir de les lectures següents:
Castells, M. 2003. L’Era de la informació: economia, societat i cultura. Barcelona: Editorial UOC. (a) Extret 1 pp.351-358.
Castells, M. 2003. L’Era de la informació: economia, societat i cultura. Barcelona: Editorial UOC. (b) Extret 2 pp. 564-573.
El comentari s’ha desenvolupat a partir de les lectures següents:
Castells, M. 2003. L’Era de la informació: economia, societat i cultura. Barcelona: Editorial UOC. (a) Extret 1 pp.351-358.
Castells, M. 2003. L’Era de la informació: economia, societat i cultura. Barcelona: Editorial UOC. (b) Extret 2 pp. 564-573.
Aubert, A., Duque E., Fisas M., Valls, R. 2004. Dialogar i transformar. Pedagogía crítica del siglo XXI. Barcelona: Editorial Graó. (a) Extret 1 pp. 12-19.
Apunts realitzats a classe a partir de l’assignatura “Economia de l’Educació”.
1 comentario:
Benvolguda Jessi,
Bon comentari. Continua en aquesta línea amb els següents.
Salutacions cordials,
Òscar
Publicar un comentario