Universidad, fábrica de parados

LA UNIVERSITAT ÉS UNA NECESSITAT O UNA ALTERNATIVA EDUCATIVA?

A finals dels anys 70, els dos autors del text van realitzar un estudi que es va centrar en les dades estadístiques obtingudes en base a l’anàlisi de la situació universitària amb el qual preveien que hi hauria un augment en l’índex d’atur dels titulats/des universitaris. Comenten que alguna de les conseqüències era a causa de la crisis de 1973 que va conduir a que EUA i altres països, visquessin canvis importantíssims pel que fa als econòmics i socials -produint un augment en l’index d’atur degut al tancament de diverses empreses privades-. També, accentuen amb una especial rellevància: l’estructura de les forces del treball i del sistema educatiu.

Pel que fa als autors, els interessava més les conclusions del problema que la seva demostració i per tant, per prevenir en un futur la possible desocupació, es centren en 3 plantejaments: Actuar sobre la oferta, reorganitzant el sistema d’ensenyament universitari -per afavorir de forma extrema la descentralització i activació, per part de cada universitat, en la gestió i les formes d’accés-, Moldejar la demanda del sector públic i privat (per mitjà d’incentius) - per poder ocupar a un major nombre de titulats universitaris- i una Acció sobre la opinió pública de la política que es vol emprendre.

Aquests plantejaments són els que han estat importants pel nostre país i són els que han conduït a que avui tinguem dissenyat un sistema educatiu estructurat per una selectivitat i un augment de les taxes en la matrícula universitària.


Reafirmant el que ens exposen aquests autors, podem veure en la següent taula “Població activa per nivell d’estudis sobre el total de la població activa” com hi ha una relació clara entre les persones que tenen un nivell d’estudis i la seva activitat laboral.


2000
2001
2002
2003
ANALFABETS
8.4
8.5
7.5
7.6
ED. PRIMÀRIA
34.0
32.7
32.0
31.5
ED. SECUNDÀRIA 1ª ETAPA I FORMACIÓ I INSERCIÓ LABORAL
66.0
64.9
66.1
66.3
ED. SECUNDÀRIA 2ª ETAPA I FORMACIÓ I INSERCIÓ LABORAL
62.2
61.8
63.6
65.9
FORMACIÓ I INSERCIÓ LABORAL AMB TÍTOL D’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA (2ª ETAPA)
86.4
84.1
73.4
78.8
ED. SUPERIOR (EXCEPTE DOCTORAT)
80.9
80.1
80.9
82.0
DOCTORAT
90.9
86.8
83.1
85.0
TOTAL
54.0
53.3
54.3
55.3

Taula extreta del Boletín mensual de estadística. INE. Dades referides al quart trimestre de cada any, excepte de 2003 (tercer trimestre). (INE 2000-2003.)


Per tant, davant d’aquestes dades, en les quals podem veure com un 55.3% de la població ocupada sobre el total de la població activa, només està ocupat un 7.6% de les persones analfabetes a diferència del 82% de les persones que tenen estudis universitaris. Corroborant la idea anterior, les autores del llibre comenten que l’educació superior, la universitària, és la clau per tenir un treball digne i recolzen la idea anterior que “la Universitat no és una fàbrica d’aturats sinó una garantia de treball”. (Aubert, A., Duque E., Fisas M., Valls, R. 2004.)

Actualment, la nostra realitat es veu inundada per una era de la informació i la comunicació que condueix a que el mercat laboral estigui canviant contínuament i per tant la demanda d’aquest també. Això ens indica que és necessària una societat on no hi hagi exclusió, on les persones estiguin preparades i formades per millorar. Per garantir el creixement econòmic, el desenvolupament i el benestar social del país. Però perquè aconseguim això també ens cal que l’Estat augmenti la inversió pública i en faci una redistribució de la ja existent.



El comentari s’ha desenvolupat a partir de les lectures següents:

De Miguel, A. i Martin Moreno, J. 1979. Universidad, fábrica de parados: Informe sociológico sobre las necesidades de Graduados universitarios en España y sus perspectivas de empleo. Barcelona: Vicens Vives. pp.1-27.

Aubert, A., Duque E., Fisas M., Valls, R. 2004. Dialogar i transformar. Pedagogía crítica del siglo XXI. Barcelona: Editorial Graó. (a) Extret 1 pp. 12-19.